10.10. 2025
Millors resultats a menor cost: aprenentatges de Kirklees sobre el suport centrat en la persona
Acabem de tornar de la Conferència del GO Lab a Oxford, on més de 400 professionals es van reunir per compartir què és el que realment funciona en la contractació basada en resultats. Iniciem una sèrie d’articles per desmitificar els Contractes per Impacte Social i contractes de resultats, perquè després d’una dècada d’expectatives i fracassos, finalment tenim prou evidència per separar el que funciona del que no.
Suport centrat en la persona que genera impacte i valor
En un informe de 2025 titulat “Kirklees Better Outcomes Partnership: Understanding the effects of person-centred service reforms in housing support”, es planteja una pregunta crucial:
Com poden els serveis públics donar suport de manera més efectiva a les persones que afronten desavantatges greus i múltiples, especialment en l’assoliment d’ocupació i habitatge estable, d’una manera que sigui alhora impactant i financerament sostenible?
Aquesta qüestió és rellevant perquè els mecanismes tradicionals de suport sovint no arriben. Identificar enfocaments efectius i eficients pot millorar profundament la vida de les persones i, al mateix temps, optimitzar la despesa pública. Inspirat en aquesta recerca rigorosa, aquest article explora els reptes, la implementació i els resultats d’un model de suport centrat en la persona a Kirklees, destacant el seu potencial per transformar la prestació dels serveis socials.
Per què els models rígids heretats no podien respondre a necessitats complexes
Històricament, el suport domiciliari relacionat amb l’habitatge a Kirklees es prestava sota els antics acords de “Supporting People”. Aquests contractes es basaven en activitats específiques i en pagaments per servei. Proporcionaven supervisió, però eren rígids i se centraven en els inputs més que no pas en els resultats.
Com a conseqüència, els serveis registraven activitat però rarament s’adaptaven a les necessitats holístiques i individuals dels participants. Les persones amb reptes múltiples – com habitatge inestable, atur o problemes de salut – eren canalitzades cap a itineraris estandarditzats que no reflectien la realitat de les seves vides. El sistema posava l’èmfasi en els dèficits per damunt de les fortaleses, cosa que evidenciava la necessitat d’un enfocament més flexible i centrat en la persona.
Un punt d’inflexió: del model heretat al suport centrat en la persona
La intervenció del Kirklees Better Outcomes Partnership (KBOP) va sorgir de les limitacions dels models heretats. Llançada el setembre de 2019, va marcar un canvi estratègic de filosofia.
El gener de 2020, el nou lideratge va adoptar un enfocament holístic i centrat en la persona, basat en el marc PTS (Person-Led, Transitional and Strength-Based) desenvolupat per la Mayday Trust. Aquest model es fonamenta en principis orientats a les fortaleses i als actius, i empodera les persones centrant-se en les seves capacitats, aspiracions i objectius auto-definits.
Tot i que el marc PTS original promovia una mínima direcció professional, el KBOP el va adaptar a les realitats locals. Els treballadors de suport van assumir un paper més actiu i d’assessorament en els reptes relacionats amb l’habitatge, assegurant que es cobrissin les necessitats més urgents. També s’animava els professionals a usar el seu criteri, qüestionant de manera constructiva decisions quan era necessari per donar suport a l’avenç en educació, formació o ocupació.
Evidència de l’impacte: com el KBOP va reforçar l’ocupació i l’estabilitat en l’habitatge
L’avaluació del KBOP va revelar millores estadísticament significatives tant en ocupació com en estabilitat de l’habitatge. Pel que fa al treball, els participants tenien 3 punts percentuals més de probabilitat de mantenir l’ocupació prèvia a unir-se al programa o de trobar una nova feina en un termini de sis mesos. També tenien entre 5 i 6 punts percentuals més de probabilitat de registrar un període d’ocupació en el primer i segon any després de la intervenció, amb un augment similar en la probabilitat de mantenir una feina durant almenys sis mesos continus. Tot i que els ingressos anuals mitjans van augmentar en €600 el primer any i €450 el segon, aquests guanys no van ser estadísticament significatius.
Els resultats van ser igualment encoratjadors en l’àmbit de l’habitatge. Els participants del KBOP tenien entre 6 i 10 punts percentuals més de probabilitat de deixar de rebre el component de suport a l’habitatge del Universal Credit fins a divuit mesos. També tenien entre 6 i 8 punts percentuals més de probabilitat de mantenir-se sense aquest suport i d’evitar sol·licitar el Housing Benefit durant el període de seguiment, cosa que indica una independència més sostinguda de les ajudes socials.
L’anàlisi de subgrups va aportar més matisos: els participants més grans, aquells amb un historial de prestacions per discapacitat i les persones aturades abans d’entrar al programa van ser els qui van experimentar més beneficis, subratllant com un enfocament centrat en la persona pot adaptar-se a diferents perfils de necessitat.
Innovacions que van fer funcionar el model centrat en la persona del KBOP
El model KBOP va introduir una sèrie d’innovacions dissenyades per fer el suport més personalitzat i efectiu. En el centre d’aquest canvi hi havia el compromís d’adaptar el suport a les fortaleses, aspiracions i objectius de cada participant, sense una durada ni una freqüència predeterminades. El 2020 es va crear un centre de derivació centralitzat per agilitzar l’accés i garantir una classificació més equitativa entre serveis.
La flexibilitat va ser una altra característica definidora. Es disposava d’un triatge a curt termini per a aquells que no requerien un compromís complet, mentre que altres casos romanien oberts fins que els participants assolien els resultats desitjats. A més, es va dotar de fons discrecionals als treballadors de primera línia, cosa que els permetia respondre ràpidament a necessitats urgents – com béns essencials o despeses de transport – sense haver d’esperar aprovacions formals.
Finalment, el KBOP va integrar les veus de persones amb experiència viscuda directament a les estructures de governança, creant un espai que va reforçar la rendició de comptes i va garantir que els serveis evolucionessin d’acord amb la realitat de les persones a qui estaven destinats.
Millors resultats a menor cost: el cas financer del KBOP
L’avaluació de la rendibilitat va mostrar que el KBOP va aconseguir millors resultats amb un cost menor per persona, encara que la despesa total fos més alta. El cost total del programa va arribar a €26 milions, en comparació amb €20 milions del model anterior, principalment per les inversions en la posada en marxa, sistemes informàtics i avaluació. Tanmateix, com que el KBOP va arribar a un major nombre de participants, el cost per persona es va reduir un 33%.
L’anàlisi també va destacar diferències notables en el cost per unitat de resultat. Per cada €1 addicional en ingressos generats, el cost va ser €0,46 menor que abans. Cada mes extra d’ocupació va costar €700 menys, i cada mes reduït de suport a l’habitatge va costar €600 menys en comparació amb el model heretat.
En conjunt, aquestes troballes demostren que la inversió estratègica en enfocaments centrats en la persona no només millora els resultats, sinó que també aporta més eficiència, combinant impacte social amb valor econòmic.
Per què invertir en reformes centrades en la persona genera valor a llarg termini
L’informe de 2025 de Patouna, De Gruyter i Carter ofereix proves convincents que models centrats en la persona i basats en fortaleses com el KBOP poden impulsar millores significatives en ocupació i habitatge per a persones amb desavantatges greus i múltiples. Tot i que el programa va requerir inversions inicials més altes en disseny, formació i avaluació, finalment va aconseguir menors costos per persona i per resultat en comparació amb els models tradicionals de pagament per servei.
La lliçó més àmplia per al sector públic és clara: invertir per avançat en reformes liderades per la persona compensa en eficiència i impacte a llarg termini. Si sabem que els models centrats en la persona ofereixen tant impacte com eficiència, què ens impedeix finançar-los a gran escala?
