Vincles BCN: xarxes de cures col·laboratives per abordar la soledat no desitjada

Ajuntament de Barcelona · Departament de Serveis Socials · IMI · Aliança Cívica

A Barcelona, la soledat no desitjada entre persones grans i dependents s’ha convertit en un repte estructural. Més de 338.000 residents tenen més de 65 anys, i un terç supera els 80. Les projeccions demogràfiques indiquen que una de cada quatre persones residents tindrà més de 65 anys l’any 2040. La soledat impacta negativament en la salut, l’autonomia i la qualitat de vida, alhora que incrementa la pressió sobre els serveis socials i sanitaris.

En resposta a aquest context, Vincles BCN es va desenvolupar com un model liderat per la ciutat per prevenir i reduir la soledat mitjançant l’activació de xarxes de cures col·laboratives al voltant de persones en situació d’aïllament. En lloc d’ampliar la provisió tradicional de serveis, la ciutat va redefinir el seu paper com a catalitzador de xarxes de confiança, connectant els sistemes formals de cures amb familiars, veïns i actors comunitaris.

Mitjançant la combinació de facilitació presencial i una plataforma digital de coordinació, el model permet la creació i activació de “xarxes de confiança” estructurades que reforcen el benestar, milloren la coordinació de les cures i optimitzen els recursos públics.

La iniciativa va rebre reconeixement internacional després de guanyar el Bloomberg Mayors Challenge el 2014.

Objectius

• Reduir la soledat no desitjada entre persones grans i dependents
• Enfortir les xarxes de cures col·laboratives implicant familiars, veïns i professionals
• Millorar els resultats en salut i qualitat de vida
• Incrementar l’efectivitat i la sostenibilitat dels serveis socials
• Construir una infraestructura digital i social escalable per a les cures comunitàries

Metodologia

• Un procés proactiu d’activació en què promotors formats contacten amb persones en situació d’aïllament i amb els seus cuidadors per identificar i formalitzar xarxes de confiança.
• Una plataforma digital de coordinació, accessible des de múltiples dispositius, que connecta familiars, veïns i professionals, permetent la comunicació, les alertes i la resposta col·laborativa.
• Un model de col·laboració persones–sector públic–sector privat que alinea serveis municipals, organitzacions cíviques i actors comunitaris per co-crear solucions de cura.
• Una infraestructura tecnològica de codi obert dissenyada per facilitar la replicació, l’escalabilitat i el desenvolupament de noves capes de serveis.

El model integra sistemes de cures formals i informals, creant sinergies entre professionals i xarxes comunitàries per millorar la prestació de serveis i els resultats en salut.

Impacte i resultats

Resultats

• Creació prevista de fins a 20.000 xarxes.
• Participació aproximada de 200.000 persones en dos anys.
• Increment de la freqüència d’interaccions entre membres de les xarxes.
• Millores mesurables en indicadors de salut i qualitat de vida.
• Monitoratge basat en la plataforma de la mida de les xarxes, els nivells d’activitat i la satisfacció dels usuaris.
• Implementació d’assaigs controlats aleatoritzats per validar els resultats.

Impacte

• Reducció demostrada de la soledat no desitjada entre persones grans mitjançant xarxes de confiança coordinades digitalment (Rodríguez-Giralt et al., 2024).
• Enfortiment de la cohesió social i reducció de la soledat entre persones grans i dependents.
• Millora del benestar, la percepció de seguretat i l’autonomia mitjançant l’activació de xarxes de confiança (Rodríguez-Giralt et al., 2024).
• Increment de l’efectivitat dels serveis socials i sanitaris mitjançant la integració de cures formals i informals.
• Reducció de la pressió sobre els recursos públics gràcies a la coordinació col·laborativa de les cures.
• Creació d’una infraestructura digital i social escalable per a les cures comunitàries.

Aprenentatges clau

• La soledat no desitjada és tan un repte de salut com de sostenibilitat dels sistemes urbans
• Les xarxes de confiança coordinades milloren significativament el benestar i la resiliència
• Les plataformes digitals són més efectives quan es combinen amb activació presencial
• La infraestructura de codi obert reforça la transferibilitat i l’escalabilitat
• La integració de cures formals i informals incrementa l’eficiència i el valor públic

Clients i socis

— Ajuntament de Barcelona
— Departament de Serveis Socials
— Institut Municipal d’Informàtica (IMI)
— Aliança Cívica per una Barcelona Inclusiva

Referències

Rodríguez-Giralt, I., López-Gómez, D., & Beneito-Montagut, R. (2024). Digital social connectedness as a lifeline for older people: Use and non-use of VinclesBCN during the pandemic. International Journal of Disaster Risk Science. https://link.springer.com/article/10.1007/s13753-024-00556-8